MILLOR, NO ET MOGUIS...!

FRANTISĚK KUPKA


MILLOR, NO ET
MOGUIS...!



No miris als cels
si ja saps què
en sotjar-los
en faràs pactes
amb la lluna
emmascarada.

No ballis amb els
estels, duus sabates
que poguessin apagar
les seves innocents
lluminàries.

No t'apropis disfressat
d'obaga i, enfosqueixis
la meva dolça llar.
Encendré candeles
de molts colors, per
no donar-te el gust
d'expandir-te'n enmig
de la foscor.
 
Ja ha transcorregut el
temps d'atemorir-me'n,
d'amenaçar-me'n amb
mots de gelabror;
de abocar-te'n pels
finestrons amb pell 
de salamandrí,
d'omplir-me'n d'esberles
engelabrides.

A les meves oïdes,
petits nins, en
murmuregenn paraules
sàvies.
Em protegeixen amb
cuirasses daurades,
i, amb ventúries
de tramuntanes,
t'empenten en direcció
contrària a l'est.
 
No t'atreveixis a tornar
de nou amb abillament
carnavalesc,
millor et quedis a
l'intempèrie, coquetejant
amb les bestioles
de la nit.


No miris al terra,
no sigui cas què
l'esquarteres de
terratrèmols, i facis
escopir foc dels volcans. 
El més convenient seria
que et quedessis assegut
a sobre de la teva
poltrona amb ulleres
d'astronauta.

En memoritzar records
del passat, desvetlles
als diantres adormits,
al voltant del teu cos
astral..
No els desensopeixis,   
deixal's ben abaltits;
oblida el què hi vam
imaginar; el què
malauradament hi
vam malviure; només
has d'arrencar-me de
dintre del teu crani. 









Adela Payá i Prats
               🍁