FUGIDA D'UN BANYETA...!

FUGIDA D'UN BANYETA...!





Què dels teus llambrots
no se'n surtin més
invocacions ni mots
entabanats.
No imploris a l'amor,
sí a tothora l'has burlat
amb disfresses i, antifaços.
Si us plau, no t'agenolles
al davant meu, no hi sóc
la deessa de ningú,
tan sols, una humil muller,
a la qual, Gaia, li n'ha
ofert un selló llaurat
de fang i, de macolins.
Què dels teus ulls, no hi
vessis més suc de raïm
agre, ja no hi crec amb
les teves arraïmades  
verolades. Te n'has
confabulat amb el temut
demiürg.
Desde ací ja flairo la
teva sentor de sofre.   
No forades més la
terra amb les teves
peülles tosques, ni
agravis a Gea, amb els
raptes de les seves
filles...El déu Plutó,
amb brases candents
en té un lloc precís
per sa majestat.
No pronuncies versets
mentiders, que a les
fades, espantis i,
als donyets, exasperis.
Millor, no diguis cap cosa,
tanca els ulls, muda't
la pell escatosa per una
altra de tacte més
assuaujat i, no m'espantis
més amb la teva
figura tan monstruosa.
N'estic enamorada del
guardià dels meus
somnis, què en veure'm
sofrir, s'hi apropa de
gairell i, em murmureja
expressions de consol.
No t'atreveixis a traspassar
el llindar de ma casa,
doncs els gats m'alertaran
amb els seus miols.
En tinc un mussol
colossal què en advertir
estranys, els esgarrapa
amb les seves corbades
urpes.    
Ves- te'n, per sempre,
no hi som aliats,
més bé diria què hi som
adversaris des de fa eons
de temps.
Amb diverses panòplies
ens hem confrontat per 
tostemps.
Potser en farem pactes
de pau, en defugir, tu, del
bàndol dels desaprensius;
mentrestant, dubto molt,
passar-me'n al teu exèrcit
de rufians despietats.


   

  Adela Payá i Prats
                😲