COM LA NEU...!

COM LA NEU...!


Tant de bo
el teu cor
llueixi blanc
com la neu,
sense aqueixes
taques de quitrà,
amb les quals
afanyosament
volies empatisfar-me
amb elles.  

Sisquere,
un jorn no molt
llunyà, aprenguis
a ser- hi una mica
ja no blanc, sinó
beix, ocre, esblaimat,
pallós, empal.lidit.

Aquesta ànsia teva
per voler fulgurar
a tothora, per no saber
valorar la senzillesa
de les coses,
per ferir a tort i a dret
a tantes ànimes
innocents.

No s'hi pot viure
sempre a les palpentes,
n'hi haurem de ser-ne
conscients de les nostres
accions i, fins a quin
punt podem danyar
al nostre proïsme.

Ja ha arribat l'hora
d'esclarir-se'n, 
de besllumar,
d'arrencar-se'n
les pellofes d'escates,
de dissoldre les
bregues punitives, 
d'obrir-nos a la
compassió i, 
d'aprendre
a posar-nos al lloc
dels qui pateixen,
dels qui injustament
en són violentats.


Tant de bo,
brillis de puresa
abissal,
com un ésser
lluminós i, abandonis
per sempre les
teves bretolades.

Qui vol romandre
a cada moment
enquadrant-s'hi
enmig d'un caramull
d'imatges egòlatres?

Com una volva
de neu, ja t'estaria
més què bé.


Davallaries dolçament
des dels firmaments
per a enguixar de
blanc a la Mare Terra,
després, convertit
en aigua, donaries
de beure a la gleva
i, a les seves bestioles:
quin gran acte d'amor..!  



 

 


Adela Payá i Prats
              ⚪