39 ANYS...!

PINTOR: CARL HOLSOE (1863-1935)

39 ANYS...!
(A una cosina molt volguda)

Tan àvida de tendresa n’era,
tan escadussera d’amor excel·lia,
què sense adonar-se’n,
 havia caigut en mans de la rampoina.

En sentia molt sovint ràfegues
de malenconia, que tan
dissimuladament,
lluitaven per posar-se’n de manifest.

La vida per a d’ella n’era un turment,
un bullici de rialles, un esclafit ben
punyent de sons estridents
que obeïen a alguna cosa
molt semblant a la bogeria..

El seu cor desconsolat, tan trencat
romania, tan esgarrat bategava,
tan crepitant brusia, que pensava
que mai més, no tornaria a cruspir- se'n d' un alè de vida.

Bocins d’allargassats somriures,
encenien eixa, la seva carestia
de l’aliment consagrat de l’amor,
del que ella, sense assabentar-se’n,
n’havia segut per sempre exclosa.

Havia transcorregut el temps de tot,
encara no hi havia complit els quaranta anys i, puix s’hi contemplava com un ésser mil·lenari.

Les il·lusions, viatgeres en el temps,
havien quedat presoneres a dintre
de les cel·les, camuflades per personatges abstractes e irreals.
Els seus camins n’havien segut esbrossats de les seves petjades.

Barrinava que ja n’era el moment idoni per desertar de la seva vida, així doncs,
va deixar emblanquir els seus tenyits cabells color castany i, s’hi va asseure
a sobre del balancí de la seva mare ja morta, en feia alguns anys.
Amanyagada entre eburnis coixins
de sendal, dia rere dia, entrellucava amb l’esguard erràtic com la solitud anava apropiant-se
d’ella, fins al punt de no desitjar res més, que no fos la fervent son eterna.

A la mort la gronxava entre salmòdies i, fluctuacions d’eixos els seus vels difunts,
i, tanta tendresa esparpillà a les Moires,
que aquestes van tenir-ne a bé el fet
d’endolar-la dels seus emmudits laments.

De negre l’envellutaren,
de ras setí l’engalanaren,
de flors de nards l’embelliren,
de capolls de roses, coronaren el seu cap de neví i, entre les seves delicades mans
un rosari de cristall de quars entrellaçaren;
panegírics dissertaren,
enllà, al temple dels Immortals
i, ella, al Paradís de les Meduses,
s’hi va fer invisible entre les transparents
aigües impol·lutes..

Adela Payá i Prats
😍😘🌾🌿🍁☘