LLUITA DE GARGOTS....!

Sky blue ( 1940)
Wassily Kandinsky

           

            LLUITA DE              GARGOTS...!

   



Aquests dies de desembre,
pensaments novells
i, desconcertants
al meu cervell, me n'han fet
al·lucinar d’imatges força
enterbolides.

N’eren formes amb
traços de tinta negra
acotxades per sobre d’un
rerafons blanquinós.

Nous ninots de carbonissa,
s’asseien a sobre de les
corbes esquerpes de la meva
closca, què amb carruatges
blindats, feien recorreguts
a la velocitat de la llum.

De sobte, aquestes imatges
Xineses, em parlaven
de tot, amb un to de veu,
que al meu cap martellejaven
una i altra vegada,
sense folgança.
Amb trineus força voladissos
s’esmunyien
per les meves oïdes,
pels meus ulls,
pel meu nas,
i, pel meu musell,
aleshores, les caçava amb
molt de gust i, a d’elles les deia:
Ja us he enxampat,
i, pel inodor, a tots elles, les
llançava per a no tornar-ne
a veure-les més.

Encara en queden unes quantes
a dintre de la meva testerola,
em produeixen migranyes,
però no desespero...!

Ja he après el truc per a
espaordir-les a cadascuna
d’elles,
penso envair-les amb un munt
de quadres multicolors,
ja que la seva feina consisteix
en empal·lidir-ho tot.

Acabaran llanguint-se
de tant de treball i,
voldran sortir-se’n dels seus
amagatalls,
doncs serà el moment
idoni, per a agafar-les
i, fer-les esvair
una rere l’altra.

Les sento a dintre meu
fent mofa dels meus
projectes, però avui
amb els quadrets de
Marc Chagall, Joan Miró
i, Wassily Kandinsky, ho tenen
francament, ben dificultós.

Fins i tot, no puc de deixar
de fer-ne esclafir el meu riure,
cosa que les té ben perplexes
i, no sabem, en aquest moment,
quina de les dues se n’eixirà
amb la seva.
No obstant aquesta lluita,
en sóc sabedora
que poden multiplicar-s’hi
per cent, amb un període
de descans, de quinze dies,
ben bé, que ho sé,
he optat per no defallir-ne.

Començo:

El primer quadre n’és :
Sky blue ( 1940)
de Wassily Kandinsky..

La meva capissola ara n’és
una sínia fent giravolts
sense parar, aquest pintor
les ha trastornades,
i, ja m’hi veig celebrant
un gran festí sense aquests
gargots famolencs.


Salut.....!

                                                           

Adela Payá i Prats