UN JORN PLUJÓS...!

PORT DE BARCELONA

UN JORN PLUJÓS...!

Un dia de pluja,
les galtes humitejades,
els records a les butxaques,
les llàgrimes fent jocs malabars
amb els ruixims eteris;
una imatge de sobte,
s’entrecreua amb els regalims
de les aigües vessades.

Un paraigües fosc ens adargava,
visitàvem un museu d’escultures...!

Les paraules en el temps,
han anat a desplegar-se'n
al fons dels bassiols,
per a enllustrar-se’n de fang.

Ara son mots empastifats
de terrissa bruna i, amb ells,
faig figuretes que estavello
contra les vitrines.

Les mans em cremen,
les tinc solcades de vaixells
ancorats.

No vull ofegar-me’n als pèlags,
on les embarcacions s’hi neguen
a navegar..
Vull al meu veler matiner,
que a trenc d’aurores
em recull amb abassegades
de viatges plaents,
on explorar sí que hi puc
unes altres destinacions.

Ja no deliro per evocar-ne
remembrances que facin desdeny 
de les veritats,
que tenyeixin estàtues
amb reclams d’infàmies.

He d’oblidar-me’n
d’aquell jorn plujós, on tot hi va
ser un entelat de vidres guerxats,
travessats per onades salabroses,
on les talles, enllà exposades,
em parlaven amb vocables contraris
de com ho feia aquella altisonant
gargamella travallengües,
que tant s’hi esforçava per fer-ne
retrunyir vocals i, consonants
cisellades en marbre de Carrara.

Ara, ell, com tot el que hi és a dintre
del museu, només n’és una entretalladura
de més....Les pluges han posat al descobert
tot allò, que n’era encobert d’invisibilitat.

Un dia de pluja, ramblejo a soles,
per Barcelona, cap record, cap nostàlgia,
en arribar al port, puc omplir-me’n
de la flaire dels peixos, de les calitges,
i, dels somriures dels vianants.

Hi sóc feliç.....!  Al cap i a la fi, ell, només n’era un enlluernament, una ofuscació,
un encegament, una desil·lusió, un desencís,
un fingiment, una encerada, una traïció,
una infidelitat, un no res.







Adela Payá i Prats