ACTUACIONS...!
No calia encendre
els teus ulls amb bengales
porpres, sí a l'apropar-me
a tu, ja les havíes extingides.
Ni llaurar-me camins
entre rosers d'essències
aromàtiques, sí cap flor
no en duïa impreses
les teves empremtes.
Com tampoc dedicar-me'n
estrofes amorosides,
per a després arronsar-te
d'espatlles i, desdir-te'n
de cadascuna de les teves
paraules.
No calia aquell vespre
assolellat; dins del qual
hi vas agafar les meves
mans entre les teves, per
a més endavant, enfugir-te
com un acoquinat.
No n'era precís
enviar-me'n llibres,
samarretes,
litogràfies i, cartes;
escriure'm a les nits,
llegir-me'n un munt
de poemes i, deixar-me'n
gravacions amb la teva veu.
Tot allò, potser,
n'era el preàmbul
d'un adéu, d'un comiat.
Aleshores, hi va ser l'inici
d'un final anunciat...?
No calia aqueix joc de
llums, sí ja n'estaves
disposat a ornamentar-ho
tot d'obagues,
ni què et cobrires de túniques
fosques, sí només
el fet d'infringir-ne sofrences
et feia refulgir com un
carboncle.
De tant i tant roig com lluïes
talment com síndría descotxada,
en cap moment, no hi vas
passar desapercebut
al davant de ningú.
Adela Payá i Prats
😞🤔😲😓😌🤔🤤
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada