MENTINT A L'AMOR...!
Mires, d'amagat, entre
les cantonades dels carrers.
A pleret, hi vas treient
el cap amb ulls de mussol.
Esclafits de petards
als peus, el sant de la
festa, te n'ha descobert
i, balles entre traqueteigs.
Cerques a la noia
què hi vas deixar anar
a recer de les fonts escarlates,
enmig de les auledes.
A d'ella, empastifada de
tarquim i, d'aigua de pluja,
no la hi vas saber reconèixer,
i, mig boig, ara te'n penedeixis.
Li'n vas oferir la pitjor
versió d'un miler de cares
canviants i, atemorida
s'hi va allunyar de tu.
Te n'has extraviat entre
un gavadal de molses,
però a d'ella no la vas
trobar en cap bri d'escorces.
Encara que l'has maleïda
moltes vegades, ella, només
hi va ser l'única què
et va robar el cor.
En cossatges d'oblits,
la vols ressuscitar,
i, a mesura què el temps
transcorre, t'hi sents més enfollit.
La negaràs fins la mort,
i, en traspassar les portalades
te n'adonaràs de què tu, només tu,
hi vas barrar l'entrada a l'amor.
Adela Payá i Prats
✨🎈🎁🏔🎪⏳🛎
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada