LA MAR, BUIDA DE TU...!
Cerco el primer raig
llumener a la matinada,
quan tots encara dormen,
endinsats als seus somnis
almivarats.
Trepitjo la sorra humitejada,
on la mar li n'ha escopit
curculles i, algues brunes,
closques de petxines i,
joguines embegudes.
Hi faig el primer capbussó
de la jornada, on l'aigua una
mica enfredorida, em parla
del seu cos entumit,
de les papallones de turquí,
i, dels còdols d'atzurita.
Abillada d'escuma blanca,
relliscada per sobre
de la meva pell, rememoro
instants, on un cant rogallós
m'incita a nedar fins a
l'horitzó.
Foragito els fantasmes
de les aigües,
què m'impedeixen avançar-hi,
però me n'adono enmig
del pèlag, què les meves
liníes hi són finites.
Atalaio l'últim raig del
crepuscle mariner,
mentre una munió de
flassades engelabrides
en traspassen
el meu cos, amb puntes
de fletxes;
aleshores,
hi sóc conscient de què
calcigo el sabulós amb
peus nus, sense ser-hi
arran del meu estimat.
Adela Payá i Prats
💙🤽♀️🏊♀️🏞🏖⏳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada