ROSA DEL DESERT...!

ROSA DEL DESERT:
Flors en Pedres
                                      

ROSA DEL DESERT...!

Dona desèrtica, apressada
envers un veral,
on dormisquegen aljubs d’aigua,
soterrats al dessota dels cactus,
de les palmeres i, dels llocs verges,
encara per descobrir-los.

A boqueta de nit, ella, ajaguda
a sobre del sorralenc,
bocins de cels estelats en menja,
on llambrots de camells,
la nodreixin
amb culleretes de Lluna.

Forquilles de núvols, trossegen
estels, esfilagarsant-los en fils
platejats;
ganivetades d’ulls ben esmolats,
clivellen una nit tota emplenada
de lluentons.

Amiga dels escurçons i,
de les colobres, dialoga amb elles,
del significat
de mantenir-se’n dempeus,
sense l’ajut
dels braços i, de les cames;
imita la seva dansa, amb contorneigs
al so de les xirimites i, de les
balalaiques.

D’atuells, rompent albades,
a les airines, llaçades ondulades
de policromies, emergeixen,
mentre, ella, isolada d’humanitat
ha esbrinat en la quietud,
que vol passar-ne un llarg temps
submergida als indrets dels
silencis.

Parla amb els ofidis de les
mans i, dels peus,
del fet de reptar i,
d’arrossegar-se’n pel terra;
de les mudances i, dels captiveris;
de fer la viu-viu en moviment
i, en la paràlisi;
de niar en la placidesa i en les
temences;
del fred i, de la xafogor;
dels sorolls i, de l’assossec;
de l ‘invent de la vida i, de la
recreació de la mort..

Ara, després de tantes converses
ha decidit que vol ser-ne
un mineral i, donar-ne recer d’ombres als animals, en paratges desolats;
ha pres l’acord, de no voler-ne
escortar el joc dels mandataris
i, dels idiotitzats, encara menys dels
qui tot ho tenyeixin de traïcions;
s’hi transformarà en rosa del desert:
" Un rocam amb formes de pètals de rosa..."

Enllà, tota malmirrosa, gaudirà
de l’emmudiment, no n’haurà d’esperar per part dels humans, que l’etiquetin
de ser-ne una criatura inexistent.

Adela Payá i Prats