COMIAT ALS
AIGUAMOLLS...!
Del tot inoblidable,
aquell comiat:
Un esborrall;
un punt i a part;
un buidar-se'n un seient
per a omplir-lo
novament;
cap esglai;
ni un enrenou d’ales
defugint de les arbredes;
cap acord altisonant
als instruments de corda.
Mutisme, indiferència,
tala d’arbres,
tan sols un bri de vida a sobre
del terregam;
relluc de noves poncelles
que mai no hi seran sotjades
pel seu engendrador.
Allau de mots glaçats
a les albades, on el rou,
tot ho aniquila i, tot ho
encobreix de miratges
calidoscòpics;
esponges foradades
amb somriures d’iceberg;
cabells de fils de teranyina
desitjosos de trenar termes
que no hi són fets, a la seva mida.
Mans que s’hi agafen de
les urpes dels fardatxos,
i, pacten revenges de bon
grat, per tal de complaure’s
amb les seves arremeses.
Del tot inoblidable,
aquell comiat:
On alguns dels vocables
s’hi varen diluir en regalims
d’aiguaneu;
uns altres n’eren immolats entre
flames enaltides,
donant lloc als encenalls i,
a les brases.
Pedra cantelluda cercant
altres pedres singulars,
volent juntes configurar-ne
un encadenament de muntanyes
rocoses, acollidores de criatures
renascudes, al ventre de les coves.
Sentiments avortats al cor
dels farsaires, que ballen
la dansa dels bufons,
fent creure al món, el que ells,
no hi són.
Espills emmirallant-s’hi,
un, al davant de l’altre,
fins a contraure’s d’invisibilitats.
Un comiat per a poder
esllavissar-se’n
més profundament al fons
dels aiguamolls.
Adela Payá i Prats
🐞🌵🦋☘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada