FET POLS...!
De la cara agra en treuràs
somriures avinagrats;
dels llavis premuts:
besades constrenyides.
D'eixes mirades agredolces:
tempestes encobertes;
dels braços arreplegats:
absències de volences.
Has giravoltat fins a
desaparèixer,
exempt de cos,
aspa de molinet;
núvol desglevat pels cels;
bombolla sabonosa.
Escenaris muts, de la teva
figura oscil.latòria,
a frec d'éssers fets de
pampallugues.
Te n'has reblit de llaçades
vanes i, als firmaments
sures com aucell descolorit,
en aterrar dessobre de la
gleva, cap llambrec
se n'ha detingut per sobre teu.
N'ets grumoll aeri
què a cada avançada
que inauguris,
segueixis esmicolant-te
de mica en mica.
T'albiro des del
cimall més punxegut,
car et dissipes suaument
fins a no quedar-ne cap
micona de tu mateix.
Adela Payá i Prats
💨💦💭🗯🎈🌑🌘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada