REGALS PER TU....!

TRES MUSSOLETS

REGALS PER TU....!

Amb un poalet a vorera de mar
agafava petxinetes i, cargols de mar,
a tots ells, els vaig envernissar
només per a fer-te’n un collaret
i, penjar-te’l al voltant del teu
coll empal·lidit.

Al bell mig, dels rierols, els hi vaig prendre del fons d’ells,
unes pedres ben precioses,
que lluïen de molts colors;
amb molt d’esment,
un collage et vaig gravar,
tan sols per tenir-ne el gust
de veure llampeguejar els teus ulls abaltits i, força desmillorats.

Quan ja tot ho tenia ben abastit per a ofrenar-te'n aquests regals,
al teu poble, hi vaig arribar
a boqueta de nit.

Tres xups m’alertaren d’unes mans d’alabastre,
que esculpint tres aucells,
s’hi van quedar totes dues
endormiscades.

Les aus rapaces,
cobrant la vida que tu les
hi vas atorgar,
 han decidit quedar-se’n
amb mi....

Totes quatre, amb passes
cerimonioses i,
sense fer-ne cap sorollet,
hem arrenglerat aquests presents
a l’ampit del teu finestró,
on t’hem ataüllat tot engalanat
de moltes florades enmig
del taüt.

Un home abillat de moradenc,
a recer teu
en veu altívola, recitava uns poemes del cantar dels cantars:

“ El meu estimat n'és per mi un farcellet de mirra, que jeu entre els meus pits...”

Aleshores, quatre petons
de gessamí hem llaçat
als teus llavis d’ambre;
la teva ànima fins a nosaltres
se n’ha arrecerada,
traspassant
els barrots de l'enreixat,
i, quan ens hem girat d’esquena,
un ample somriure ens ha dibuixat.



Gràcies pels mussolets....!

Adela Payá i Prats