DEIXA’M AMOR...!

LORD FREDERIC LEIGHTON
( 1830-1896 )
" Solitud "
                                
                                 

DEIXA’M AMOR...!

Deixa’m amor, a vora de mar,
vull sentir-ne el soroll de les ones,
avui, són abruptes i, força neguitoses,
deixa’m que les agafi a les mans
i, amb elles, dansi el ball dels solitaris.

Deixa’m amor, vull estar-me’n
a recer, dels vaixells i, somiar
que navego als oceans dels pirates,
on escapolida de les realitats, hi visqui mil aventures, en altres geografies.

No em demanis el que no puc
oferir-te’n;
tantes vegades el cor se m'ha trencat que n’he perdut la capacitat per creure en les estimes i, encara que tu, tot m’ho vols donar, et miro als ulls fixament i, alguna cosa em diu, que ja no hi potser,
que ara ja és el temps per fer-ne
camins de parquedat i,
 per abstreure'm del
que ja no puc copsar-ne a dintre meu..

Deixa’m amor, que em perdi pels camins de les roselles, que sojorni al capdamunt dels cimalls, que contempli els estels totes les nits, a les seves quatre estacions.

Deixa’m que plori totes les llàgrimes
que durant tant de temps n'he covat
a dintre del meu cor.

Deixa’m que em lligui als meus morts amb els qui tinc tantes converses pendents i, no vulguis endollar-me'n encara que hi sigui amb garlandes platejades.

Ha arribat l'hora per aprendre a
desllaçar-me de tot i, malgrat que fa
un temps, hi demanava que algú
em salvés de la tirànica solitud,
penso i, sento què en aquest moment, ja no m'hi  puc estar amb ningú.

Deixa’m amor, t’estimo tant, que no
m’atreveixo a conviure ni un sol
segon amb tu.

Adela Payá i Prats..