DEIXANT SORTIR L'ÀNIMA...!

DEIXANT SORTIR
L'ÀNIMA...!

Ventades amb aldarulls
d'onades, bufen als
carrerons,
esquitxant-me
de gotims salabrosos.


Els branquillons de les
arbredes,
hi fan retrucs a les vidrieres,
volent-me advertir d'uns
esdeveniments ocults.


Un ocellet s'hi amaga
sota el llit, li obric la
finestra i, l'invito a desplegar
les seves ales
de plomes brunes.

Tu, com ell, de tant en tant,
hi entres de formes
inimaginables;
hi fas retrunyir els mobles
i, despenges de les
murades, algun quadre
que altre....

Abillat d'espurna blava, 
enllumenes els racons
més enfosquits de la estança
amb colors de turqueses.

Hi véns a cobrir- me
d'abraçades, quan te n'adones
dels meus planys folrats
d'enclotats.

Et trobo a la cua dels
llangardaixos a punt
d'enfugir-se'n;
a les teulades de llicorella;
a les copsades dels roures;
en tot allò que hi vam
deixar inacabat;
a les pàgines blanques
d'un llibre per començar;
a les botigues de sex- shop
on volíem tafanejar una mica;
a aqueixa caseta nostra
enmig de la serra i, a vora
de mar, que mai no s'hi vam
atrevir a somniar.

Mentre hi vagi passant el
temps i, palpitem de
petges,
cada vegada menys
aprofundides, ens farem
sabedors, de què la vida ja
se'ns escurça, aleshores,
potser, ens trobarem amb
els qui estaven amagats
a dintre nostre.




Adela Payá i Prats
🙂☺😎😐🙄😜🙁