L’ ANOUER EMPERADOR...!

ANOUER  CENTENARI

                              

L’ ANOUER
EMPERADOR...!

Munta’m ben amunt de l’arbre
que pugui amb les meves mans
tocar el cel, per a oferir-te’n
un trosset de blau turquesa..

T’emmascararé les galtones
amb pinzellades de cercles
blavencs..
L’arbrell m’ho permet fer..!

Amb les fulles glauques de l’arbrissó
et teixiré un vestit que t’arribi fins
als peus, els quals, endinsaré a
l’interior d’unes sandàlies de palla
i, de cànem.

La teva pell empal·lidida
l'empastifaré de fang de dalt a baix,
i, al voltant del teu coll
t’hi penjaré un collaret de cargols.
Al teu cap te l’encobriré
amb diademes de plomalls d’estruç
i, un vegada n’estiguis ben enllestit,
n’hauràs de superar les tres proves
per a tenir-ne el dret
d’allotjar-te a sobre de l’anouer.

L’anouer emperador, així ho vol,
i, així ho ha dictaminat.
Ja saps que abans de grimpar,
a sobre dels arbuixells,
els hem de demanar permís,
la majoria et diuen que si, però
aquest, és més exigent i, ens demana passar les tres proves.

En té més de cent anys
 i, els privilegis per a pidolar
el que per vell, ja li pertany...!

Anem per feina i, comencem a jugar...!
Ara, com tu, em disfressaré d’Indi
i, junts acomplirem el què ens ha demanat.

Però abans de res, hem d’entrellaçar les nostres mans i, entonar una cançoneta
fent giragonses a l’entorn del seu tronc.

“ Venim ací a cantussejar-te
una cançó, anouer esplendorós.
Els núvols riuen força enjogassats,
des de ben a dalt, ens miren i, boles de cotó ens llancen, ....Volen a tu,
preciós anouer, omplir-te’n
de besades d’ermini i, abillar-te
amb el vestit nadalenc.

Estels acomboiats es disputen entre ells, qui de tots, hi serà a les copsades més encimades i, ara, a les nits tots ballen al seu voltant per
assabentar-se’n qui d’entre ells, hi serà l’afortunat per lluir al seu cimall,
quan ell, s'engalani  amb les dalmàtiques
de finals de Desembre, ....l'estimat
anouer emperador...”





Adela Payá i Prats