AOMBRATS DE NEGRE...!

AOMBRATS DE NEGRE...!

Ho teníem tot per fer:
muntanyes que descobrir-ne;
recorreguts de paisatges
encara per rebrostar;
arbredes per endevinar;
amagatalls on poder
arraulir-nos, força amarats.

Asseure'ns per sobre
d'una gleva què gravaria
els nostres noms
amb lletres de tarquim;
fer-ne castellets al cel
amb núvols de colors;
viatjar tots dos alhora
al centre dels nostres cors,
i, aprendre de tots
dos plegats.


Malauradament, un terrabastall
tot ho va esborrallar,
les serralades s'invisibilitzaren,
la flora s'hi negava a llucar,
els animals fugiren
a corre-cuita;
els morts recobraren vida,
i, l'ànima volia abatre les ales;
plorava desconsoladament.

En pintar el què sentia, hi
va aparèixer un desert
amb caps rebrollant des del
terra, mentre una pluja
enrojolada els acoloria
de vermellons.

Ho teníem tot per fer,
i, ens vam capficar per
aombrar els paratges
que ens aguaitàvem
amb mantellines negres,
runes de la dissort i,
unes espelmes què s'hi
negaven a romandre
enceses.






 


Adela Payá i Prats
💮🌿🍀🥀🏵🌺🌻