UNA TRISTA OMBRA...!
El Sol em mostra
la teva figura
esculpida de negre,
contra el roquissar.
Una testerola, llueix
de flors selvàtiques,
nascudes entre les
escletxes del rocam.
Et miro, obaga florida,
de faç entenebrida,
d'ulls cecs, que no
hi veuen,
de llavis, que mai no
han sabut
petonejar amb dolceses.
El Sol et reflecteix sense
plecs, ....llis com una
planura,
amb bellugueigs de
raigs desplaçant-s'hi
per sobre d'un cos humà
què no hi és.
A quina criatura correspon
aqueixa ombra, què cap ésser
corpori, no hi puc, aleshores,
entrellucar...?
Bagueny acrobàtic què
ara ballis pel damunt
de les arbredes i, enamorat
d'un pit-roig, li n'has demanat
a l'astre solar què et dibuixi
una ploma carmesí arran
del cap.
Hi vols piular, però l'única
cosa què hi pots fer-ne
n'és aombrar el fullam, les
flors i, el plomatge de l'ocellam.
Adela Payá i Prats
🎈🍀♥️🤹♀️🤸♀️🃏♣️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada