Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dilluns, 26 d’agost del 2019

ESCOMBRANT....!



GALÀXIA DEL REMOLÍ


🦋🐌🐞🐋
       

                           
                              

ESCOMBRANT....!


Es crivellen les coves,
n'és la covardia
dels que s’hi amaguin amb versets
rebregats, clavetejant-los a sobre
de les seves cuirasses
força reblades.


Hi són les llanternes que s’han
despenjades
i, tot ho han incendiat.
Hi són els oblits que van i, venen,
barallant-se amb els records;
hi són aquelles servidores
dels mags negres,
que tot ho confonen
i, juguen el paper dels imants.


Hi són aquells fàmuls,
que només saben viure
rebent ordres i, acomplint-les,
sense fer-ne cap reflexió;
hi són les paraules
enjogassant-s’hi amb
el divertiment de dir el contrari
del que les ànimes senten.


Hi són  aquells vampirs
disfressats de <nobles>
destripant honors i còdexs;
hi són les mateixes mullers,
traint a les seves germanes,
dirigides pels caps dels
 llangardaixos.

Hi són els dies covant-s’hi
als cors de les
feres ferotges, que tot ho volen
aclaparar, sense respectar
llibertats ni creacions.


N'és la vida enfrontant-s’hi
a la mateixa vida.
Ella, feta d’engrunes de cel,
de brins de polsim,
d’onades de mar, de
brufolades i, de ventúries,
traspassant cadascun dels firmaments.


Tot comença a encabritar-se,
es deslliguen les brides que
aferraven els corcers.
Un nou ésser de lluernes, inicia
el seu renaixement,
el seu preludi d’amor.


L'autèntica existència esclata
des del fons de la Terra,
es fan fora als testaferros.
Un asteroide hi arriba per a recollir-ne a tots els brètols; a la seva cua enduu els seients per a tothom
que s'hi vulgui apujar.

Els versets s’hi passegen
per tot arreu,
franquegen finestres i, portells;
als homes que s’hi fan els muts,
els deixen els musells oberts,
amb vitralls de cireres.


Els glavis de violetes,
traspuen cors de rocams,
fins a esmicolar-los
en un batibull de borrissols.


El nostre planeta, ara, llueix com mai.
Els éssers marginals: estels refulgents, ara, ho enllumenen tot,  enmig del cel i, els apagallums,
amb petards multicolors,
han segut traslladats a uns altres indrets.





Adela Payá i Prats
 💚💜

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada