HEM D’ INVENTAR-NOS UN ALTRE GUIÓ…!

NICOLETTA TOMÁS CARAVIA






HEM D’ INVENTAR-NOS
UN ALTRE GUIÓ…!

La vida, cinc moments magistrals,
un garbuix d’estonetes felices,
i, un gavadal de tragèdies
incommensurables

Tu, ara dorms al Panteó dels lleons,
aquietes feres ferotges,
amb fuetades de cascavells;
allunyes a tots els monstres
que a nosaltres s’hi apropen
d’amagatalls.

Ensinistres bèl.lües al pati dels
gladiadors, amb l’escomesa
d’amansir-les;
endreces dimonis que s’hi han fet
passar per beneïts;
esporgues ànimes emplenades de
trapelleries.

Tu, què en el àngel guardià nostre
t’has trasmudat i, què al cel,
t’entrelluco amb el teu vestit
de romà conqueridor, com sempre
n’havies desitjat disfressar-te
quan encara n’eres una criatura..

Tragicomèdia insensata, en eixe
descarnament del teu cos,
per tal d’allargassar-nos
en clarianes de mans invisibles,
arran del teu Coliseu eteri, tan
peculiar.

La vida, cinc moments magistrals,
un garbuix d’estonetes felices
i, un gavadal de tragèdies
incommensurables.

T’hi hostatges al nostre volum
de les malaurances, en molts
capítols vessat, on tanmateix,
en queden algunes fulles en blanc,
que haurem d’escriure, potser
amb tinta de sang, o sí calgués
amb jeroglífics egipcis per a que
cap arqueòleg no ho pugui
desxifrar.

Inventarem el nostre llenguatge
ben particular, crearem imatges,
formes i, sons, que en aquest llibre
nostre, quedaran per sempre
enregistrats.

Així doncs, teixim entre els dos,
els enfilats que ens hi duguin
a l’inici d’aquesta interacció
i, escriguem junts de nou, una
altra història.

Aquesta vegada ha de tenir-ne
un inici incopsable,
un entremig benaurat i,
un final magistral.

Transformem-nos en aràcnids
i, tricotem les nostres escenes
de vida, amb clàmides de vellut i de glasses.






Adela Payá i Prats