DESCUIT...!

RENÉ MAGRITTE
 ( 1898-1967 )


                                    

DESCUIT...!
🌹

     

En va prendre píndoles
que tot ho esborronaven,
i, de tantes formes canviants
se les va anar engolint,
què se’n va atipar d’un gavadal
d’aquelles càpsules tricolors,
on qualsevol record
plàcidament, es desfeia en
filaments esgrogueïts.

I, tot ho va confondre i,
qualsevulla remembrança
l’enfilava d’imatges barrejades.

Vivia al món psicodèlic,
on les llums titil·laven
amb parpelleigs
que a tothom besllumaven.
Fanals rodolant a dintre
del seu cap.

Se’n va negligir del seu amor,
malgrat que no en podia evocar
el seu rostre.
De tant en tant, entre al·lucinacions,
en podia clissar quelcom
flash dels seus llavis i,
dels seus ulls.

La seva veu, s’hi feia present
enmig dels seus somnis de ressaques i, en les seves solituds d’escrits emperesits,
i, a mesura, que envellia i,
emmalaltia, se’n va adonar
de qui era aquella
muller, sargida d’omissions
i, de cicatrius;
aleshores, hi va plorar com mai
no ho havia fet.

Ara, que hi arribava
l’hora de dir-li adéu a la vida,
la podia contemplar tal i com n’era
aquell dia de Setembre
d'en feia un grapat d’anys,
quan s'hi varen oblidar dels
comiats.

Tanmateix cavil·lava
que les estimes tostemps
s’eternitzarien;
 hi va recordar que no va tenir-ne en cap moment, la gallardia per gaudir-ne d’aquell amor.

En va prendre partit
per esquarterar-se'n entre cossos
desiguals.





Adela Payá i Prats