EL NOSTRE AMOR, UN FULARD..!.

RON HICKS ( 1965) " True Blue "



EL NOSTRE AMOR,
UN FULARD..!.

Te’l retorno, aquest fulard nostre, clapejat de llunes malves,
on una matinada, a vorera de mar,
penjolls de gotims salabrosos
s’amararen d’ell.

Te’l faig exclusivament teu...!

On una nit, abocada a les vidrieres,
el vaig fer servir d’ales voladisses,
i, amb ell, tots els teus mots
arreplegava com plomes d’ocellets
caient des dels seus cossets.

Te l’envio per l’airecel, abillat de
coloma missatgera, doncs així,
et durà paraules timbrades
per sobre d’un pergamí, ben enganxat a les seves urpes.

Pocions màgiques a aquest papir
l’envolten i, quan les teves mans
s’hi posen en contacte amb ell:
clapoteigs d’aigua vessada i, llàgrimes de lapislàtzuli et faran esbalandrar
el teu cor emmurallat.

Com a branquilló llorejat
al capdamunt de les copsades
dels arbres, et sentiràs
ben escanyolit,
i, enllà tot encimbellat,
t’embolcallaràs de les dolces
bufegades del vent del Xaloc.

De dintre teu, espetegaran
raigs de llum, al bell mig,
de la teva ànima emboirada,
on en un temps endarrerit,
al cel el vas fer llanguir
de núvols platejats, per aquells
els teus actes punyents.

Te’l regalo aquest fulard nostre,
per a que puguis flairar-nos
a tots dos plegats i, de nou,
recordes les flassades que
ens van acollir de moltes tendreses i, abassegades.

Te’l lliuro per a que no te n’oblidis
que s’hi vam estimar i, que no vam ser capaços de fer-li honor, a aquell amor,
que les Magues cèliques,
escolliren per als dos i, on des del qual, ens varen llaçar,
des del mateix cimall d’un estel.

Si mires al cel, clissaràs un esquerdill mossegat amb centelleigs blasmats.
Som tu i jo, que hem desocupat
els nostres seients desallotjats.





Adela Payá i Prats