DELICATESES....!

DELICATESES....!

Fica’t al meu llit,
llegeix-me un grapat
de poemes,
mentre escolto la teva veu
com fèiem abans,
quan, aleshores,
              encara em deies              
que ens estimaves
a tots dos alhora.



Fem junts aquell mateix
viatge on s’hi extraviàvem
per llocs desconeguts,
mitjançant les nostres
llambregades, incidint
fixament,
al fons dels nostres ulls.



Murmura’m paraules de mel,
fes-me carícies de fulles blanques,
recorrent pàgines als llibres de
poesia.
Abraça’m i, embolcalla’m
per sempre,
al bell mig, del teu nucli,
no deixis que mai més,
en plori llàgrimes asprívoles.


Fes-me sentir, que no n’estic
a soles, en aquest món.
Encara que sé,
que sempre ho he estat.



Aquest abandonament sense
raonaments i,
sense sentit, hi pot ésser
tan cruel,
què a l’ànima la despenja,
arran de les boirines,
fent gambirols,
d'un núvol a l'altre.


Vine a recer meu,
dóna’m la mà,
i, fes ús, de tots els mots,
per a distreure'm
que malgrat tots
els despietats esdeveniments,
què en contra meva
hi vas estavellar, almenys,
llavoretes d’amor
sí que n'has sabut
ensementar, al fons del teu
cor d’acordió.









Adela Payá i Prats
💜