AL GRONXADOR...

RAMADAS ABHIRAMA DASA
“  Krishna i Radha  ”




                             

AL GRONXADOR...!


Deixa que avui
em vesteixi de tu...!


Em posaré la teva
camisa de ratlles i,
els teus pantalons
vaquers,
encara que en caiguin,
me’ls cenyiré amb
el teu cinturó,
potser hi hagi de
fer-li’n uns
forats novells.


El teu mocador
grisenc me’l
cargolaré al voltant
del meu coll.


Deixa que avui
em vesteixi de tu...!


Que tot ho pugui
contemplar
a través dels vidres
esmerilats
dels teus ulls;
què amb el palpís
dels teus dits
pugui sentir-ne
el que tu perceps;
flairar les mateixes
fragàncies
que tu ensumes;
escoltar les mateixes
paraules;
ballar la mateixa música;
assaborir el gust
de la teva llengua
endolcida;
xuclar-te els teus
llavis molsuts;
andarejar amb els teus
peus nuus;
i, somniar les teves
il·lusions.


Amb empelts de les
nostres mans,
dibuixem corets de
maduixes
al dessobre de les
nostres pells,
fantasiegem jocs
impossibles...!


Deixa que avui
em vesteixi de tu...!


Que sigui capaç
d’arreplegar les
meves andròmines i,
amb la meva
motxilla, repenjada
al meu darrere,
m’atreveixi a travessar
aquelles muntanyes
vincladisses,
que ens allunyen
de tots dos plegats.


I, sinó ho vols, almenys,
fes-me un lloc al teu
gronxador,
i, arronsem-nos- en
ben junts...!


Fem viatges al voltant
dels nostres cossos, ...!
Exploradors recalcitrants
de les valls i, dels cimalls.




Deixa que avui
ens vestim dels dos,
jo de tu, tu de mi,
aleshores, podrem
expandir-nos
amb possibilitats
geogràfiques,
eixamplant les nostres
còrpores
de noves cartes de
navegació.






Adela Payá i Prats