RECOMPOSICIÓ....

 
                 JAUME MUXART
        ( 1922 ) " L'arbre Dels Ulls "





                                 

RECOMPOSICIÓ....!



Una lluna arrapada,
enrajolada en petits
compartiments,
es reflecteix al fons
dels meus ulls:
petits cristalls,
què fan que et miri
dispersat i, ben
retallat.


Trossets de tu,
molts escapolons teus,
com terrossos de sucre,
es dissolen entre llàgrimes
vessant, a sobre,
dels meus pòmuls.


No va haver-hi compassió;
raigs satel.litals,
hi van posar en relleu,
una imatge estrinxolada,
dividida en moltes cares,
cadascuna d’elles,
de ben divergent,
amb trets contradictoris.


Un ésser polimòrfic,
amb una ànima desfullada,
esllavissada,
reafirmant-se i negant-se
al mateix temps,
fins arribar
al zero infinitesimal.


Ara mateix,
el meu esguard
n’és en blanc, tu,
te n’has esvaït,
però en albirar la lluna
esgarrinxada,
de bell nou,
rellucaràs amb moltes
formes i, maneres
d’envoltoris
i, de llaçades 
multicolors.


Per a deslliurar-me’n de tu,
els meus sanglots,
novament et
difuminen galtes avall,
envers
les portalades
dels meus llavis,
què plàcidament i,
sense esma,
se t’engoliran...


Mentrestant
la teva ànima
ben esglaiada i,
desgavellada,
cercarà recompondre’s
en totes
aquelles llambregades,
on hi va restar
tan desbaratada.







Adela Payá i Prats