MAR I CEL....

                DOFINS I GAVINES       



                                   

MAR I CEL...!


Del teu rostre llaurat per
camps de blat, dos cels blaus
l’enllumenen;
el teu somriure de maduixes,
acaronen un Sol flavescent,
i, en voler desplegar les teves
ales de safir, a sobre de l’oceà,
te n’has encongit com gavina
cantaire.


A prop de la meva còrpora
amb degoteigs d’aigua 
salabrosa,
plomes del teu cosset, 
em regalimes,
i, una diadema de plomissol
m’he cenyit a l'entorn del
meu front..


A les nits tornes a la teva forma
d’humà i, és aleshores, que he
de marxar.... Com a dofí, he
de capbussar-me’n al fons dels
pèlags oceànics.


A vorera de mar, et faig senyals
amb saltirons aigualits i, és
quan, tu, tot devanit et decideixis
a cavalcar-me sense cap dilació.


Junts recorrem travessies 
marines, contemplant nits 
de llunes canviants
i, d’estels ballarins.
A trenc d’alba,
en regressar a la meva 
figura d’humà,
tu, com aucell,
pels cels t’has enlairat i, 
passo tota la jornada
contemplant el teu vol.


Només en resta parlar 
amb les fades cèliques i, 
que elles amb els seus 
encanteris em contreguin,
per tal de poder pujar-me’n 
a sobre del teu llom 
emplomallat, on tot seguit 
poder iniciar voleteigs, 
a recer teu.


N’hi ha un incís amb durada
de segons, en el qual, 
en sortir de la mar, 
tu comences la teva 
transformació en au voladissa.


En eixe instant, tots dos, 
refulgim com espurnes daurades
i, ens sabem estimats, 
més enllà de qualsevol confí
i, de qualsevulla mutació..l










Adela Payá i Prats