UN CAVALL NEGRE...

            VASILI  KANDINSKY
                 ( 1866-1944 )
           " Parella A Cavall "





                                 

UN CAVALL
NEGRE...!




Un cavallet ben negrós,
amb ulls estiregassats,
de la fira se n’ha escapolit;
a una nena de cabells
emmorenits i, a un nen
de tirabuixons rossos,
arreplega i, a sobre del seu
llom, els apuja. Llueix
de cadira de muntar novella
i, d’albardes tricolors.


Fan recorreguts encavalcats
al damunt del sorralenc
blanquinós i, força esgrogueït;
les seves peülles, d’animal trotador, a les arenes dibuixen clots ben aprofundits, 
al mateix temps, què
pel seu darrere, l’animal, excreta
efluvis colrats, enllefiscant
els arenals amb ganyotes
de xocolatí...


Els genets esperonen la bèl.lüa
de mica en mica, manejant
amb molta cura les seves regnes.


A vorera de mar, tres cors bateguen a l’uníson, 
fonent-se amb una pell
de lluna bruna, 
on tots tres, esquitxos
d’aigua platejada, clapotegen.


Riallades, esperons i, brides
s’hi acoblen a una sínia que fa
giragonses, 
detenint-se cada cert
temps i, en un fugaç instant,
dos nens en passat i, 
dos amants en futur, 
s’acomiaden d’aquest
giravoltar al dessobre 
del corcer negre de joguina, 
amb crineres d’atzabeja.


El poltre d’ara mateix,
que no pas  el de nyigui-nyogui, més fosc què el carbó, 
n’és de veritat i,
el romanç dels dos joves enamorats,
passeja al galop de dos 
cossos enrocinats.







Adela Payá i Prats