 |
| JOSÉ MANUEL CAÑAS REÍLLO (1967 ) " Rierol Alemany " |
RIU AL CAPVESPRE…
Riu de roses
fecundat,
rosaris de
pètals,
arrossegant-se
per sobre
de les aigües
dormilegues...
Riu exhaust, de
pau inundat
als capvespres i,
de salzes
encobert d’entre
els llagoters
verds..
On fulles
penombrades
de maragdes
ronsejades,
al vaivé del
corrent
romanen ajocades
en
terronets de
foscor...
Voreres de roses
creixents
què d’ondulacions
d’arc iris,
dels seus colors
van desprenent-se
entre brises
candents,
serpentejant al
damunt
dels miralls...
Rio esberlat,
gondoler de
petalines, on les
acallades
llàgrimes, enllà
vessades,
s’alloquen entre
essències
de peixets
enfonsats..
Mai un riu,
esquitxat de
crepuscles,
flavescent de
groguencs,
se li va veure
travessar
tan lànguid i
empal·lidit.
Sota el cel, els
ocells voletegen
al dessobre de
les plàcides
riberes, amb
aleteigs abaltits,
enfosquits de
tardor,
garlant borbolls
de bec...
Riu d’ombres
engolides, on
varetes màgiques
de fades
aclaparadores,
donen vida
als éssers
dorments...
Àngels de roser,
què des del
cel, la mà a tots
allargàveu
i, què amb
vosaltres us
els endúieu,
embolcallats
a dintre de
núvols de safir...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada