JOHN ATKINSON
GRIMSHAWW ( 1836-1893 )
“ Dona En El Camí “
|
RECANÇA...
Un senderol
novell
n’hi ha que
emprendre,
amb enderrocs de
casa
anguniejada...!
Records vells,
fumejats,
acabats de volatilitzar-se’n
de les flamarades,
s'hi difuminen entre les airines,
amb aleteigs de partences
emboirades;
anuncien que ja
tot ha segut
cristal·litzat al
cor dels rocams.
Empremtes teves
gravades
al fons dels
còdols...!
A la Terra, tots
i cadascú
de nosaltres
cisellem
els nostres
noms...!
T’escridassen amb
veus
metal·litzades,
que ja n’és
l’hora de fer
giravolts el·líptics
al voltant d’unes
savieses
de ben diàfanes.
Has de partir amb
sandàlies
reciclades i,
albirar la mateixa
essència de vida,
amb unes
inexplorades gaubances
i,
amb uns exultants clamoreigs.
Ja has après que
les sofrences
no contribueixen
a l’evolució
de les ànimes,
més bé, tot el
contrari,
algunes d’elles,
no ho poden
suportar i, ens
abandonen
abans d’hora..
Ciutats de cartró
amb lleis
imperials i,
rostres corrugats,
cada jorn en treuen
de corbelles
esmolades..
Ens retallen els
nostres plomatges
què tanmateix ens
puguin restar
ancorats al cos,
per tal
de no fer-ne possible,
les nostres
ànsies per enlairar-nos...
Nosaltres
espigues de blat
voladisses, resignats
a romandre
presoners a les
llodrigueres
dels qui tot ho
comanden...
Un senderol
novell
n’hi ha que
emprendre,
amb enderrocs de
casa
anguniejada...!
No hi ploris ni t’acovardeixis,
l’últim tram del
camí, potser,
hi sigui el més
complicat...
Només has
d’atrevir-te’n a fer
una passa rere
l’altra, sense voler
entrellucar el
seu terme final...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada