FRANCIS BACON
( 1909- 1992 )
<< Baixant Les Escales >>
I ELL...?
QUI ERA ELL..?
En mirar els calendaris,
n’havia comprès
les seves errades.
Vora tres anys de retràs,
vivint cerclat d’un envoltori
de cel·lofana, on els seus
ulls de metall,
tot ho havien confós.
Res no hi podia
comprendre,
tant de temps vivint
en la dualitat.
Ja no entenia qui podia
ser ell;
les nits ben bé,
haguessin arraulit:
Sols esblaimats i,
els dies:
Llunes ataronjades.
Els estels: Mags,
que tostemps romanien,
però que refulgien
amb les túniques
d’un èter enfosquit.
La terra podia semblar-li
un oceà bru i, verdosenc
amb vaixells nuvolats
i, el cel unes pastures
emblavides.
Les dones hi amagaven
mascles soterrats,
i, els homes ocultaven
femelles endolcides.
I ell...? Qui era ell...?
Que qualsevulla cosa
la sotjava des de molts
angles diferents,
des de moltes formes
divergents;
tot el que li rodolava
pel cap,
automàticament,
es transfigurava
amb el que no li
corresponia
al davant de les
llambregades
de tothom..
Tanta metamorfosi
de tot,
li havien convertit
en un ser polimòrfic,
i, ja dubtava a quin
gènere pertanyia.
Sí n’era humà o n’era
membre d’una altra
raça encara
per esbrinar-hi,
o potser hi formava part
de portals orgànics
sense ànima;
o sí el seu esperit
l’havia extraviat
al llarg de la seva
existència.
El què sí què en sabia,
era que cap cosa
no hi podia sentir i,
que tot ho fingia,
que plagiava dels humans
totes i, cadascuna
de les seves reaccions.
Ell, n’estava buit,...!
Aleshores,
Qui era ell...?
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada