THE COMPANY OF LUCIO SILLA
Musical Toronto
( Photo: Bruce Zinger )
PRELUDI
D’OBLITS...!
No n’érem tu i jo, no,
n’eren tots,
menys tu i jo,...!
Vas preparar escenaris
on tothom gaudia de la
seva interpretació;
a l’obra de teatre,
exclosa de qualsevol
paper, et vas inventar
per mi, un altre de més
estrafolari.
N’era una obaga a la
nit, que empaitava un
lloc on poder acotxar-se;
el senyal de que alguna
cosa s’esdevindria òrfena;
la teva invenció,
com tantes altres,
n’era feta de realitats
inexistents.
No n’érem tu i jo, no,
n’eren tots,
menys tu i jo,...!
Empelts d’estimes en feies
a les arborades de tot allò
que refulgia de màcules
esgrogueïdes.
Balls de gira-sols iniciaves a
la percaça d’uns rajolins
daurats.
Amb llambrots esdentegats
tot t’ho endrapares.
Taloneges escorces brunes
de castanys en floració
al mes de juny,
a l’octubre, ja no n’hi haurà
de fruits...
Menges pètals de flors
blanquinosos i, un gargot
de calabruix s’hi ha instal·lat
al fons dels teus budells.
No n’érem tu i jo, no,
n’eren tots,
menys tu i jo,...!
Amb un cop d’ull hi vas fer
esbaldrecs al fons del terris,
i, enllà hi vas soterrar els
brisalls d’una muller
besllaurada pels preludis
del oblits.
Però milers de llambrics
s'hi passegen arran del
teu orc..!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada