 |
| AGUEDA CLIMENT PAYÁ ( 1980 ) " L'Olivera Màgica " |
|
OLIVERES ARRAVATADES... En aquell tros de terreny què aleshores se suposava que seria vostre, quantes i quantes vegades s’hi vam agombolar tots plegats,.. Aquells dies on érem tan enfeinats, recollint les olives granes, les moradenques i, fins i tot algunes glauques, on omplíem sacs i més sacs, per a després descarregar-los a la Cooperativa Agrícola Olivatera... Ara, tots aquells jorns han desaparegut, s’han esvaït, com qualsevol succés a la vida; les coses tenen la durada d’un sospir...I en adonar-te voldries fer vessar les teves llàgrimes, a sobre de tots aquells setrills, que tantes vegades s’hi van clapir del líquid majestuós... A la taula, ja no refulgeix aquell oli daurat, què amb les nostres mans hi vam fer possible...I del què ens sentíem tan orgullosos d’ell. Enganys i, més enganys, paranys i, més paranys, una munió d’entrebancs, per que no s’acomplissin pactes entaulats, des de ja feia molts anys... Una parella d’humans, insectívores, tot ho van lladrunyar amb tractes deshonrosos i, sense les vostres terres es vàreu quedar... Només som què àmfores reblint-se a poc a poc dels records, del temps en el què tots hi vam ser junts i, de tot allò, que hi va ser i, que en aquests moments ja no hi és....! Tanmateix, no contemplàvem, què membres de la mateixa família, ens arravatarien les nostres terres, les vostres...! Adela Payá i Prats |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada