TRANSFIGURACIÓ...

                  Hieronymus Bosch
                       ( 1450-1516 )
         “ Ascensió a l’Empireo “



                                      

TRANSFIGURACIÓ...!


Hi va ser com un bleix
perllongat, 
al llarg del temps,
contraient-se i,
expandint-se
entre els espais 
dels dies i, de les nits;
entre els sospiralls
dels acabaments,
i, els preludis ploricons
d'una nova vida,
amb compassos de platerets.



Esclats de llunes eclipsades,
conjurs de criatures alades,
a l’ésser isolat, el
varen esberlar en rengleres
de garlandes,
què del seu cos estrinxolat,
feien relluir d'escletxes 
ben aprofundides.



Capbussat al bell mig
del foscam,
escombrava polsim 
d’esquerdills,
entre les alenades 
de les criatures
a punt de renéixer.


Arreplecs d’essències
etèries, en feia servir 
per a reblir-se’n
les seves clivelles 
esquerdades,
i, en compondre’s, 
hi va descórrer
els cortinatges ensutzats 
dels satèl·lits penombrats.


En esquinçar túnels 
aombrats,
per lluminàries traspuats,
hi va resplendir 
com espurna titil·lant i, 
una presumpta existència 
en acompanyament,
l’aguaitava més enllà dels besllums.







Adela Payá i Prats