EM COSTA RECORDAR...

VINCENT VAN GOGH ( 1853-1890 )

“ Dues Figures En El Bosc “

                                      

                                

EM COSTA

RECORDAR...

Em costa recordar

com és l’amor

de veritat…!

Aquests últims anys,

vivències truculentes,

imitacions devastadores,

gaubances arítmiques,

a sobre d’un escenari

emplenat d’actors teatrals...!

Què bé que representen

alguns, el seu paper

d’enamorats fingits,

per tal d’allargassar

les seves pellofes amb

escapolons de més...

Tatuen anells afegits

a les seves còrpores

ja una mica força

eixamplades.

Potser així, puguin

fer-se’n més impermeables

a les estimes...!

Teixeixin robes, cada vegada,

més emmidonades,

fins i tot, hi pots contemplar-ne

un reguitzell de punxons

esfilagarsats, sobreeixint

toscament, per fora de les seves

gavardines engrossides,

adquirint formes de garotes...

Em costa recordar

com és l’amor

de veritat...!

Un ésser llunyà, diluït

entre els estels platejats,

ha descendit,

la seva mà oberta

em posa al meu damunt

i, afegeix:

Fes remembrança.

I, és cert...!

A les fonts, els clapoteigs

de les aigües, 

ens taral·lejaven la nostra cançó;

les oliveres ens perfilaven

de glaucs i, d’esperances,

de promeses i, d’il·lusions;

els camins per on trepitjàvem

jugaven amb les nostres petjades

conjugant-se amb les nostres veus;

els pins ens aombraven

aquelles vesprades d’estiu,

on els nostres dits trèmuls

iniciaven els seus primers

passets d’amagatotis;

els cels estrellats jaspiaven

els nostres abraços nus

de moltes geometries;

i, la lluna s’hi acomodava

als nostres llavis difuminats,

fent gala en un instant,

dels seus quatre capells..

Em costa endevinar

com he segut capaç

d’oblidar-me’n

de tanta bellesa arrecerada

a dintre del meu cor;

ara, ja hi puc recordar

com és l’amor de veritat..!

Adela Payá i Prats