ALACANT... (Any 1977)

                  PLATJA  DEL  
      POSTIGUET (ALACANT) 




                                  

ALACANT... ! 
(Any 1977)


Amb la seva guitarra
li taral·lejava les seves cançons
que acabava de compondre.



Un estiu culivat de música,
d'onatges embravits,
de mirades  dolces i,
d’un amor gairebé impossible.


Al palmell de la seva mà,
ell, una nit de foscam,
li’n va escriure:
“ t’estimo " i, t'estimo molt;
l’estrenyia tan fort
contra el seu pit, que qualsevol
hagués dit, que mai
no es tornarien a reveure.


Després d’una llarga passejada
pels camins fronterers a la mar
i, d’una vesprada curulla de moltes
i, moltes besades, ja mai més s’hi
trobarien.


Ell, va partir al seu lloc d’origen:
Paris, i ella, hi va regressar al seu
poble entre muntanyes.


Aquell estiu, probablement hi va
ser el més bonic de la seva vida,
on les il·lusions, les tendreses,
i, els somnis, hi van tenir lloc per
un breu espai de temps. Tots tres,
varen fer retrunys a l’uníson.


Els arpegis d’aquell instrument
de corda, van embruixar les
aigües marines i, el cor d’aquella
muller, que sense sospitar-ho,
hi va col.lidir amb un ésser
del qual, no hagués pensat mai,
què s'hi enamoraria, per a la fi,
haver de dir-li adéu...


Als grans amors, gairebé sempre,
els hem de fer comiats..!


La sensibilitat i, la dolcesa
d’aquell jove de disset anys,
mai les albiraria en el cor
de cap home.


Moments curts a la seva vida,
però que li deixarien empremtes
per tostemps.


Records on poder refugiar-se’n
quan les sacsejades de la pròpia
vida, la feririen fins haver de
refrenar el seu propi alè...








Adela Payá Prats