UNA CRUELTAT...

UNA CRUELTAT...!


Les fades a cau d’orella
ja li ho van xiuxiuejar:

No l’esperes més,
ell, no vindrà,
i, el foc que va prometre
mantenir-lo encès,
el va deixar extinguir-se,
fins a quedar-ne
reduït en molts encenalls.


Brases i, més brases,
tot ho enlluernaren
de grisenc;
ella, se n’havia convertit
en boirina desassossegada;
els seus ulls durant un temps
tot ho aombraren de pauses
i, de silencis, delirant que
tal vegada, ell, la tornés
a rememorar de nou.


Les violències més grans,
aquelles que fan promeses
d’estimes i, que després
es capgiren de sobte,
sense cap mena de pietat,
sense cap ni una explicació,
només per què sí,
són les que més sofrences
atorguen...!


Desconsolada s’hi va tancar
al fons de les masmorres
del seu cor,
va abaixar els finestrons,
i, les portes va apuntalar;
en penombra la estança
romania,
i, quan s’hi va afartar
de ploriquejar i, d’afegir
una impotència de més
a la seva vida, ja no va voler
assabentar-se’n de res...!


En un intent de fer oblits
de tot, una foguerada
commemorativa
els records d’ambdós,
els va fer espetegar
en milers d'espurnes...!


Ja res no hi quedava,
fins i tot, el caliu 
de les flamarades
va combregar amb les airines
i, un vel d’isolament a d’ella
la va endur a viatjar
al voltant dels estels
emmudits.


Tanmateix, ell, presumia de
les seves substitucions...!



Les fades a cau d’orella
ja li ho van xiuxiuejar:


“ Els faunes no saben
   estimar...”





Adela Payá i Prats