UN VOL AGOSARAT...

                                     
UN VOL
AGOSARAT...!


De llop a bouet,
de bouet a llop,
de llop a drac i,
així s’hi va
quedar, tot ell,
metamorfosejat.


Pensant-s’hi tot 

el contrari
del que s’és va 

esdevenir,
en contemplar-s’hi
a sobre de les
aigües del rierol,
se n’adonà què
la seva imatge 

corresponia
a la d’un drac 

immens.


Les seves ales 

s’hi va atrevir
a desplegar i, 

en una ziga-zaga,
va emprendre 

el seu vol per les
airines emblavides.


Ara, no n’hi havia excusa 

per a restar tots els dies 

ajagut a sobre dels sellons.


Aquest quefer per moure’s
i, exercitar els seus èlitres,
el tenien força fascinat.


El pitjor n’era emprendre

el vol als territoris 

de caça major,
on totes les escopetes 

s’enfilaven
en un mateix punt,
aleshores, 

hi havia que cercar
unes altres possibilitats.


A les vidrieres d’ella
s’hi va abocar,
paraules de foc
li’n va fumejar
al damunt dels cristalls,
i, al dia següent,
la muller el va esperar
tota engalanada
amb vestimentes
 de cavalcadora
i, atifells d’armadures.


A sobre del seu llom
s’hi va muntar
i, van fer-ne viatges
de llunyanies,
més enllà, 

d’aquesta Terra,
on els cels, als dos,
els cobriria de clàmides
d’invisibilitat.


En arribar a un indret 

aïllat,
ella, en va treure 

el seu glavi
el seu escut i, 

el seu elm.

Ell, flamarades 

de vermelló
espargia, dedins 

del seu musell..

Hui per hui, encara 

segueixen lluitant.
I, al capdamunt

d’una serralada
ennuvolada, 

a les nits,
s’hi pot clissar 

a una muller i,
a un drac, 

engalzant una
baralla, rere l’altra,
fins a trenc d’alba,
on la Vibria,

de bell nou,
hi retorna a la seva
forma d’humà.






Adela Payá i Prats