EL SALÓ DELS ESPILLS…

               THE PALACE AT
                  VERSALLES
           " Hall Of Mirrors "
  
                                 

EL SALÓ DELS
ESPILLS…!


( Relat Curt )


Al saló dels espills, un jorn
nuvolat, amb terratrèmol
trontolladís, hi va fer estavellar
tots els miralls, on s’hi havien
contemplat, plàcidament,
les amants d’un acabalat
mandatari.


Multitud de cristalls es
difuminaren, per tot arreu,
trasmudats en polsim
presumptuós;
uns altres trossos,
combregaren
amb el terregam tremolós;
i, només, uns quants

terrossos,
quedaren esbargits,
a sobre del sòl
d’aquella estança,
on per un breu instant,
n’havia segut sacsejada.


L’amo i senyor d’aquell lloc
amb molta melangia hi va voler
recompondre un sol espill amb
aquelles deixalles sobranceres.


De mica en mica, hi va junyir
peça per peça, cadascun dels vitralls,
fins que va conformar
una lluna immensa, com si fos
un trencaclosques.


Ell, no s’hi podia reflectir
a sobre d’aquella cornucòpia.


Enllà, van aparèixer de seguit,
els rostres absents, de totes les
seves acompanyants, al llarg
de la seva vida, i només
una, d’entre totes elles, ocupava
un espai més gran, al bell mig,
de totes les demés.


Aquell home jurava i perjurava
que no sabia qui n’era aquella
muller, aleshores, inconeguda,
i, per més, que s’entossudia en
ataüllar-la, ella, més grandària
hi anava prenent.


Llavors, un dia en aixecar-se
aqueix home vell, del seu llit,
i, dirigir-se al saló dels espills,
només aquella dona romania
tota refulgent, les altres, per art
d’encantament,
n'havien desaparegut.


Per més que reflexionava no
assolia entendre què feia aquella
figura esvelta relluint des de
dintre del mirall.


L’ancià, trèmulament,
s’hi va atrevir a parlar, on
entre balbuceigs silenciosos,
li'n va preguntar per què, ell,
no s’hi podia emmirallar;
aleshores, ella, sortint de dintre
de la llacuna on s’hi trobava,
va començar a explicar-li'n :


“ Ja saps qui sóc i, ja veig que res
no pots comprendre….Vinc del
més allà i, he pres la forma d’aquella
femina, a la qui vas maltractar,
tan mordaçment,
no vulguis fer-ne oblits de les teves
trapelleries, fent el paper de bo,
i, no pots mirallejar-te’n perquè
n’ets ben mort… Ja ho has comprès…?


Has desencarnat amb sotragades
tan estridents, que tot ha fet retrunys;
ara, n’hauràs de confrontar-te
a sobre de les aigües Universals,
amb tot allò què a la Terra hi vas
defugir.


Allà, tot és sabut, tot és inscrit als
Registres Akashics, ja et dic des d’ara mateix, què no et molestis en dir engalipades, ...

Et faran espillar-te al davant de la lluna de la saviesa,
i, de res no et farà l’ús, les teves
subtileses.

Què la teva estança a les
morades Còsmiques et sigui de
ben lleugera...!







Adela Payá i Prats