UN CAMÍ D’AMOR...

                 


               MARC CHAGALL
                    (1887-1985)
             " Gall roig en la nit "
                                        




UN CAMÍ
D’AMOR...!




Unes llàgrimes perlades
s’han enfonsades a les
llacunes dels oblits,
i, ell, que se l’estima,
va anar a recollir-les.


En pedres d’esmaragdes
les va transformar
i, en veure-la passejant
a vora de la riera
li les va regalimar.


<Elf > de les arborades
i, del rierols, com Hefest
n’és obrador dels metalls.


Coneixedor de l’alquímia
i, dels secrets dels elements;
a les seves mans tot lluu
de bellesa i, de brillantor.


I, va ser enmig de les 
serralades,
què a d’ella, de colors glaucs
la va ornamentar.


Al lluny, te’ls trobaràs,
espargint somriures
per tot arreu.
Els rossinyols
amb la seva piuladissa
els hi fan companyia
al llargdel seu recorregut i,
unes paraules dolces,
amb efectes guaridors,
han descorregut 
del cor d’ella
cortinatges enfosquits.


Se’l mira amb esglai i,
ell, dolçament l’agafa 
de les mans.
Aquesta vegada, ell,
li murmureja:


“ Tan tu com jo, hi som
al lloc correcte,
on els miralls
no es descomponen 
en milers
d’imatges guerxades,
perquè tots dos, hi som
el mateix espill,
on ens contemplem...”







Adela Payá i Prats