FLETXES...

WASSILY KANDINSKY ( 1866-1944 )

 " La Fletxa "

                                  

FLETXES...

Una daga esponjosa,

feta de neulines dolces,

de dintre dels núvols

esclofolla,

venteja suaument,

trenca les airines

desplegant-les

en un estol d’escales

musicals;

vol enclavar-se al centre

del meu cor desllorigat,

tot ell, de sobte,

transformat en balalaica.

Les seves cordes

de sedalines tiba,

i, des del fons de

l’instrument,

s’escapoleixen

un cabdell de

fletxes virolades,

traspuant un airecel

amerat de milongues.

Un anar donant

i, un anar rebent ...

A sobre d’una sageta,

des d’un cel enrajolat,

un angelet blavenc

cavalca enjogassat,

curull d’inspirades

entremaliadures;

cistell en mà, va llançant

esberles d’estels

als incrèduls de l’amor.

Als meus dits s’hi acobla,

improvisa uns arpegis

melodiosos,

que enllacin cossos i pells

a ritme de passes ballarines;

fa esclats d’unes solfejades

engrescadores,

que empenti a les parelles

a fer-se’n un munt

d’amanyacs...

Mentre i, alhora hi va

engalzant un rosari

de ànimes solitàries

amb cors estavellant

de pluges de robí...

Adela Payá i Prats