GLASSBRIDGE-XINA |
PROVES...
Un passadís de
cristall
hem travessat,
per sobre
d’aquell pont
amb baranes de
glaç;
en imaginar-nos
sorolls de
vitralls
trencats,
i, percebre buits
al dessota
dels nostres
peus,
ja al·lucinàvem què al mateix
lloc,
sucumbiríem...
Des d’allà dalt
podíem albirar
els nostres
cossatges
destrossats, on
boques
de argiles,
s’obrien i, en treien
de dintre d’ella,
plantes
carnívores què
ens engolien.
Tu, et
contemplaves com
cactus punxerut,
ornat
de flors
violàcies, malgrat
que jo mateixa
m’ataüllava
com arbre
centenari, aombrant
terrossos de
terreny escorxats.
Ja rescatades les
nostres
invencions, ens
hem adonat
que tots dos
plegats, havíem
segut capaços de
fer-ne
recorreguts a
sobre de sòls
envidrats...
I, al fons dels
nostres cors
ens hem arrencat
flors vítries,
on poder
clissar-nos;
tu, et reflecties
a sobre de
les meves
petalines translúcides,
i, jo, ho feia al
damunt del teu
fullam opalí...
En som sabedors
què hem superat
el primer
tempteig, que potser
alguns,
s’haguessin espantat
només en veure’l
centellejar
al davant
d’ells...
De les set proves
n’hem superat
la primera: la de
recórrer
junts, el pont de
les Llunes...!
Ara n’haurem de
passar
la
segona....Quina serà ?
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada