DEL COLOR DE LES TARONGINES....

        JULIO ROMERO DE TORRES 
                   ( 1874-1930 )
         “ La dona de les taronges “



                                

DEL COLOR
DE LES TARONGINES..!



Tant i tant hi va plorar
que tot li pareixia de ben fosc;
els finestrons va abaixar
i, al llit s’hi va ficar.


En aixecar-se, pensant
que l’aurora tot ho acoloraria
de virolat, hi va clissar
una lluna platejada,
que a d’ella li'n feia l’aparença
d’un Sol empal·lidit.


Al llindar de la casa s’hi
va abocar i, el titil·lar
dels estels, li van anunciar
que n’havia confós la nit
pel dia.


Aleshores, a sobre, 

d’un llençol ben blanc, 

hi va pinzellar
un cel blau clar, amb un
exuberant Sol carbassa,
d’on s’hi despenjaven
un caramull de tarongines.


S’hi va eixugar les llàgrimes
i, tota la vetllada asseguda
al damunt d’una cadira,
hi va imaginar un núvol
que de mica en mica,
hi anava obrint els seus
llambrots i, es cruspia
dels fruits brollats de les
flors del taronger.


Aqueix núvol, cada vegada,
es feia més i més gros i,
en esclatar de tan voluminós
que s’hi va convertir,
tot ho va tenyir del color
del safrà.


Ella, reia que reia,
fins que el cor el va eixamplar.


Al dia següent,
un home desconegut,
amb cabells pèl-rojos,
a la seva porta, la balda
hi va picar,
i, en veure’l sense deixar
de somriure,

tot li ho va relatar;
de llavors ençà,
que s’han fet inseparables.







Adela Payá i Prats