APARENCES VANES...

                  DÉUS SUMERIS


                                        

APARENCES VANES...!


Amb vels de teranyines
ha encobert el seu rostre
amagadís;
allargassa els seus ulls
niquelats,
esperant visualitzar
noves preses
a dintre de les seves
xarxes.


Amb els seus parpelleigs
inocula verins als cossos
dels presoners,
i, ja amb ànsia feroç
s’engoleix les energies
dels subjugats.


Menteix a tots i, a cadascun
dels qui voleiant amb ales
blanquinoses,
en un incís, quedaren atrapats
en xàveges mudadisses.


Amb maquillatge
de santedat aparent,
resplendent 
de purpurines,
tot el seu cossatge
s’ha empolistrat
i, al davant de tothom,
llueix 
com criatura innocent;
i, tanmateix
no ens adonem, tostemps,
gaudirà de tenir-nos
emmordassats.


Talment com nosaltres
ací a la Terra, 
vivint una realitat
mentidera,
que uns colonitzadors
han instaurat
per a sotmetre 
a qualsevol humà.






Adela Payá i Prats