 |
|
BARCELONA
|
COLORS-SROLOC
Avui el dia s’ha
aixecat
amb un devessall
de colors…
Als vitralls de
la casa
rajolins de totes
les cromacitats
s’escolen per tot
arreu...
Poso la música i,
ballo amb ells.
Els cabells tots
esllavissats
de pinzellades de
tarongines,
en fan prendre
l’aspecte
d’un ésser
refulgent.
Em miro als
espills i somric,
avui, després de
tant de temps,
he pogut
enriallar-me...
Un poema amb el
mateix
nom que un hotel
a Barcelona,
en feia rescat
d’uns records
del passat, on
aquella cambra
amb un número de
tres
xifres, va fer
segellaments
d’un amor que
precisament
hi va acabar en
aquell mateix
lloc...Ell,
s’afanyava per
arribar a temps a
l’hospital,
on jeia la seva
germana.
Ja mai més hi vaig
poder
contemplar, cara
a cara,
el rostre
d’aquell home,
que tan
frugalment
m’hi va estimar
i, amb regals de
llibres,
de tornada a
casa,
ell, s’hi va
endinsar en totes
aquelles pàgines
durant
estones
d’absències,
per a mai més
brostar
de bell nou, a la
meva vida.
S’hi va escapolir
per escletxes
encalcinades,
tibant cordes
d’arpes
esmorteïdes,
donant formes als
grums
farinosos,
esculpint
talles
inexistents,
fent amagatalls
de tres
mussols als clots
dels oblits,
i, estavellant-se
amb ales
aferrissades,
contra serres
amb formes de mar
i d’ones,
somicant que
potser
s’hi
transformaria en l’home
de les neus i,
que a tothom
espaordiria amb
la seva
presència empal·lidida...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada