ESBORRALLS MUTS...

                    VIOLETES

                                            

ESBORRALLS MUTS...!


M’he abocat 
per un breu  instant
a la teva balconada,
i, me n’he adonat 
que dos cossiols
amb flors emporprades 
n’havien
desaparegut...

Al carrer me’ls he trobat,
tots estavellats,
i amb una mica de
sort, els he pogut recuperar.

Les fulles n’eren rabiüdes i,
els pètals lluïen esmorteïts.

Unes paperines color 
ambre, dedintre del terregam 
n’he tret,
on anunciaven amb
tinta negra
naufragis d’estimes, 
del que mai no
hi va succeir i,
un nen de sobte,
tot abillat d’atzur, 
alça els braços
en demanda d’auxili.

A cau d’orella 
em murmureja:
“ els qui més rebuig en
fan de les volences, 
hi són precisament
els qui més les necessiten i,
molt prompte, 
un ésser com jo,
hi veuràs aparèixer 
a recer teu....”

En voler-lo agafar, 
per ajudar-lo,
aquesta criatura,
se n’ha esvaïda.

Ara, amb el teu permís
home de les desaparicions,
n’he fet trasllat 
d’aquestes plantes
malves, 
a la meva terrassa,
on enllà, cap ni un, 
no s’atrevirà
a trencar-les i, 
menys encara
a llançar-les per 
sobre de ningú.






Adela Payá i Prats
            🌻🍂