CAPS DE TURC...?

CAPS DE TURC...?


Vestigis del que no hi som,
és el que vivim,
potser, per a reafirmar-nos
de tot allò, que si què hi som...?


Negant el que no ens diu res,
ja comencem a manifestar-nos
del que realment hi som,
tanmateix, acompanyats per
criatures benaurades i malaurades, totes alhora...


Enmig de paradigmes creats
pels il·lustrats o desllustrats,
res no en sabem, romanem
desinformats, seguint camins
d’uns altres amb lleis i, normes
no dictades per nosaltres.


Confosos i embolicats,
de vegades,
la vida ens sembla una mena
de còmic, d’encreuat, llaurada
per una terrible manca de serietat,
on sembla ser, què els humans
hem perdut els nostres orígens
i, també per què no dir-ho,
la nostra identitat.


Com dir-vos que res del que
suposadament vivim,
correspon a les veritats i,
que n’hi ha de fàmuls
humans, al servei d’unes altres
entitats, del que cap cosa
no en sabem.


És inevitable no preguntar-se'n
a quin pretext obeeix la nostra
existència...
Som éssers segrestats
de la llum, o hem aparegut ací
impulsats per altres motivacions...?


Hem ajudat a instaurar amb més celeritat el caos en aquest planeta Terra, o pel contrari hem aterrat per a enllumenar-ho..?


El nostre sofriment i,
el de tots
els qui hi estem ací,
a quins éssers
han beneficiat...?


Té sentit tant de patiment ...?


No hagués estat més lloable tenir-ne experiències contràries a tant de maldol...On la joia i,
les estimes haguessin estat a l’ordre del dia...?


Qui va ser el creador de tantes
angoixes per als humans de la
Terra....?  



Un dimoni, un monstre,
un boig desalmat, un apagallums
amb deliris de grandesa,
un semidéu
volent-ne imitar el contrari
del que ja n’estava previst..



On som...? Qui som...?


Mai no n’hi ha respostes...!


És del tot injust i prepotent,
desmesurat, on manca sobretot
qualsevol indici d’amorositat.


Fins i tot, en fan ganes de plorar.   
Caps de turc de qui...i, per què?




Adela Payá i Prats