IMATGE:
WWW.GOOGLE.COM: EL REI GRANOTA
|
DEMOSTRACIONS
BUIDES…
Dalmàtiques de gripaus
llueixin els qui
assossegadament,
hi esperen amb
ànsies
verinoses,
voler-s’hi fer
passar
per reis
camaleònics,
al davant de
tothom.
Tanmateix,
les seves
naturaleses
obeeixen a allò
que
ja hi són:
uns minúsculs amfibis
amb afanys
de grandeses.
I, com a granotes
per sempre
romanen,
no pas com a
savis
amb càrrecs
humanitaris.
Amb llengües
estiregassades
i rasposes qualsevol
insecte se l’engoleixen.
Les necetats dels
qui tot ho
traginen per
refulgir, només
assoleixen eclipsar
les seves
còrpores i,
ànimes
d’un caramull
d’obagues
sinistres.
Volent
atorgar-se'n estris
de corones i,
ceptres;
conviccions per ser-ne
afamats i lloats;
malgrat tot això,
tan sols reben un
munt
de sornegueres i,
de bestioles
raucant al seu
entorn.
Demostracions
incommensurables,
de trasmudar les
coses
precioses i,
petitones,
per un perllongat
avorriment
de poemes
inacabables;
de visites a un
castell mutant;
de muralles que
mai no fineixin;
d’excentricitats
al voltant
d’un claustre;
d’esglésies i,
més esglésies;
i, de bogeries
més enllà del que
anomenem:
humilitat.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada