L’IMPOSSIBLE
NO EXISTEIX...!
En girar la cantonada,
enllà, tu, t’hi trobaves;
probablement
fos una al·lucinació,
o potser em sentís
molt afeblida per la xafogor,
o tal vegada n'havia menjat
mot poca cosa, o que tu
tinguessis un doble.
Els somnis feia temps
que sojornaven al fons
d’aquella capsa de fusta,
on s’arreceraven tants
records del passat.
Aquesta desconnexió
de totes les coses,
em fa sotjar
el que no existeix
al suposat món real.
Les meves fantasies
dibuixen a les airines
el que no n’és i,
elles cavalquen a altres indrets,
exposant les meves visions,
mentre, tanmateix,
jo contempli
al meu entorn, els miratges
d’uns altres.
Algú et va projectar al meu
espai-temps i, lluïes de la mateixa
manera que ho vas fer l’última
volta que ens vàrem clissar.
En apropar-me a tu, et vas anar
diluint a poc a poc i, ja cap cosa
no hi vam poder entaular.
Vivim una mena de barreig
entre el que n’és i, no n’és,
on tot es belluga de formes ben
diferents, fins i tot,
hi cap la possibilitat
de que present, passat i, futur
conflueixin en un mateix punt,
durant un temps determinat;
aleshores, tot és possible,
l’impossible no existeix.
Adela Payá i Prats
🤖
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada