EL QUÈ NO S’HI POT AMAGAR...

WASSILY KANDINSKY
 ( 1866-1944 )  " Accent en Rosa "



                                      

EL QUÈ NO S’HI
POT AMAGAR...!





Onades de serps;
maregasses d’espills;
ondulacions dels corrents;
veus difamant
a l’amor;
del qual ja ansiegen
poder-lo esmicolar,
empetitir-lo,
espicassar-lo,
com peücs de ganxet,
espremuts, abans
de ser-ne estesos.


Altaveus eixamplant
veus rogalloses,
difamant les estimes
en unes nits amb boques
de atzeroles,
què al davant de ningú,
no haguessin expressat
aquells mots amorosits,
força excel·lits.



Tan sols a recer d’ella...!


Els pseudo oblits, volien
trasmudar-se’n per atemptats
contra les volences,
per paraules contràries
a les tendreses,
per tal de fer-ne negacions
de tot allò
que hi va ser tan evident,
tan loquaç, tan transparent;
només a d’ella, li ho va
testimoniar...!


Bucles de transgressions,
ancores enclavades al fons
del sorralenc;
carantoines soterrades
en closques de petxines;
vaixells isolats, catapultats,
entre peus de ferralla, 
adormits, ajaçats, 
on no volien ser-hi.


L’amor no s’hi pot encongir...!


Creix, creix, fins a fer-ne
estavellar
totes les esclovelles...!


Sí és, enllà te’l trobaràs
centellejant intermitentment,
expandint-se de més i més
alerons.


Mai no s’extingeix...!


No s’hi pot amagar,
el què les nostres ànimes
declaren amb
guspires titil·lants,
barquejant pels oceans
d’atzurita;
voletejant pels universos
magistrals;
calcigant per sobre
dels terratrèmols;
ressorgint dels volcans
amb èlitres de ventades.




No, no, no, s’hi pot ocultar
les seves espurnejades
que tot ho enllumenen;
on qualsevol amagatall
n’és exposat al dessota 
de les seves lluminàries.







Adela Payá i Prats
               💗