PLATGES D’UN PASSAT...

JOAQUIN SOROLLA
 ( 1863-1923 )
" Correguent per la Platja "




                             

PLATGES D’UN PASSAT...!


Reguerols de pensaments, 
avui, em tenen una mica consternada,
mentre un Sol amb essències
de vainilla em fa flairar aromes
i, fragàncies de tots els temps.


Cossos caldejats pels raigs
assolellats, deleren per gaudir
enmig de les aigües marineres,
i, un vaixell al fons, ben
a poc a poc, va diluint-s’hi.


Un llibre juga amb les brises,
mostrant-li cadascuna de les
seves pàgines i, en adonar-me,
enllà, l’he vist, tot enjogassat,
rodolant per sobre del sabulós.




En anar per ell, a les fulles,
les hi he trobades ben mullades
i, amb volants ondulats,
han eixamplat el seu volum
fins al doble de la seva grossària.


Taules a les guinguetes, mostren
menjars de tota mena,
em fa recordar quan n’érem tots
plegats i, quan tan sols en mirar-nos ja en gaudíem de la nostra companyia.


Hui, hi sento una mica 
de nostàlgia
per tot el que junts hi vàrem
compartir...!


Tanmateix, he d'aprendre
a estar-me amb mi mateixa,
enyoro les veus del passat,
els somriures,
les discussions,
el voler-ne parlar tots alhora i,
el no poder-ne entaular
converses amb una mica de
serietat;
i, encara puc escoltar
aquelles sonoritats tan dolces 
de les vostres riallades.


La meva ànima n’és com un diapasó què a intervals d’octava
ja conté totes les notes d’una escala musical.







Adela Payá i Prats